L’Estatut va ser redactat, aprovat pel Parlament, votat en Referendum, confirmat pel Congrés de Diputats a Madrid i sancionat pel Rei d’Espanya. Ara ha de ser examinat pel Tribunal Constitucional. Per primera vegada a la història de la democràcia espanyola, una llei aprovada directament pels electors ha de passar l’examen d’aquest Tribunal, i tot en virtut d’una suposada infracció de la constitució segons el Partit Popular.
La societat catalana ja va ser sacsejada per l’estira i arronsa de la negociació de l’Estatut fins a la seva aprovació pel Congrés al maig de 2006. Ara ha de mantenir la calma esperant que 10 dels 12 jutges (1 jutge va ser recusat, l’altra va morir) d’un Tribunal en decadència aprovi, com si fos l’instància suprema, la seva llei fonamental. Per això, avui, demonstrant la seva propia dignitat, dotze diaris catalans publiquen un editorial comú en defensa de la dignitat de Catalunya i en defensa de l’Estatut. Els diaris són: El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.
…No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores)…
Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga…
ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Aquesta darrera frase és per mi la més important: la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable. Per això crec que nosaltres hauriem de començar a organitzar-nos per respondre a una sentència contraria a les aspiracions dels catalans. Som una societat responsable. Hem de respondre responsablement i contundentment.
Like
